L’obra de Benet Rossell (Àger, 1937 – Barcelona, 2016) és imprescindible per construir el relat de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Poeta, cineasta i creador plàstic, Rossell va ser un dels protagonistes de l’emergència de les pràctiques conceptuals i la performance. Convivint amb la seva obra cinematogràfica experimental, l’artista va manifestar un interès particular pel dibuix, revestint l’ofici de ninotaire amb el mateix esperit d’avantguarda de Paul Klee o Saul Steinberg. Va fusionar el dibuix amb la cal·ligrafia, de vegades miniaturitzat (micrografies per mirar amb lupa), i el va portar, finalment, als dominis de la pintura. Central i marginal alhora, amb la seva radicalitat i la seva sensibilitat, Benet Rossell estableix punts de confluència entre l’art conceptual i l’art més líric i plàstic.

La donació al Museu Nacional d’un conjunt important de la seva obra per part de la vídua de l’artista, Cristina Giorgi, permet apreciar la diversitat de peces i la gran inventiva de Rossell. Es tracta d’una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del museu.

#BenetRossell